Les aparicions de Medjugorje han anat acompanyades d’una sèrie de fenòmens que la mateixa Mare de Déu ha descrit com a senyals que han de confirmar la fe als creients i ajudar els que no la tenen.
El dia 2 d’agost de 1981, totes les persones que eren allà varen veure la “dansa del sol”. Aquest fenomen es va repetir diverses vegades més, però no per a tothom.
El 6 d’agost de 1981 va aparèixer al cel una inscripció brillant com feta a mà on es llegia “MIR” (pau). Aquesta visió va apareixer diverses vegades i cada vegada va durar uns deu minuts.
El mateix dia els vidents varen tenir una altra experiència. Mentre es trobaven en un bosc resant amb 40 o 50 persones, va aparèixer la Mare de Déu, i quan les persones contemplaren els vidents en èxtasi, alguns d’ells digueren: “Podem tocar la Mare de Deú?”
Els vidents preguntaren si les persones podien tocar-la i la Santíssima Mare de Déu va dir que “sí”. Aleshores, un rere l’altre s’hi varen apropar. Algunes persones varen sentir clarament la presència d’un ser.
Després de la visió, la vident Marija es va posar a plorar.
Un home li va preguntar per què plorava. Ella va respondre: “Perquè heu embrutat la Mare de Déu”.
La vident va explicar: Quan algunes persones s’apropaven a Ella i la tocaven, li embrutaven el vestit. Aleshores, la vident Marija va preguntar: “Com és que t’han embrutat el vestit? I la Mare de Deú va respondre: “M’han embrutat els qui viuen en pecat. Digues a les persones que es confessin i reparin els seus pecats”.
El dia 1 de setembre de 1981 la Santíssima Mare de Déu va anunciar que al final de les aparicions es donarà un senyal, però vol que es mantingui en secret quin serà.
El 28 d’octubre de 1981 es veu clarament un foc al Podbordo de les primeres aparicions, però no es va cremar res. Ni els bombers ni la policia no van trobar-hi cap rastre de foc.
El 23 de febrer de 1982, una creu en forma de “T” i núvols lluminosos anuncien la presència de la Santíssima Mare de Déu, precedides per senyals de tres estrelles fugaces.
El 18 i 19 de juny de 1982 es va produir el que els qui hi eren presents anomenaren “pluja d’estels”.
El 25 de desembre de 1983, Nadal, la Santíssima Mare de Déu s’apareix amb el Nen Jesús.
L’onada de curacions continua fins a registrar-ne el 1990 més de 320 casos. El 1996 aquesta xifra puja a més de 500. La ciència exigeix els següents requisits per ser considerades curacions: 1)- Que la curació sigui immediata. 2)- Que sigui irreversible. 3)- Que sigui total. 4) Que no es pugui produir amb els mitjans i coneixements mèdics actuals.
Però el més important és la transformació dels esperits que té lloc a Medjugorje.
El 1995, la televisió ens va donar la notícia de la pèrdua d’un pilot nord-americà a Bòsnia, després de ser abatut el seu F-16. Aquest pilot, anomenat Scott O’Grady va sortir miraculosament indemne d’aquesta dramàtica aventura. Ell mateix explica: “Dec la meva salvació a la Mare de Déu de Medjugorje”. No es tracta d’una confessió privada, sinó que O’Grady va fer aquesta sensacional declaració a Washington, durant una entrevista que fou transmesa a tot el món per la cadena de televisió CNN. Resumint, va dir: “Durant els sis dies que vaig estar perdut a Bòsnia, vaig tenir una sèrie de visions misterioses que em donaven força per resistir i poder superar els moments més durs, quan la tensió em tallava la respiració. Vaig veure com una gran llum i vaig sentir una veu harmoniosa que em va donar força i em va deixar una gran serenitat de cor. De cop, vaig recobrar la fe que tenia de petit”.
