El Pare Slavko, en el seu llibre “Pregueu amb un cor joiós”, ens recomana que en els grups de pregària, a banda de resar el Rosari i llegir les Sagrades Escriptures, es parli obertament sobre les nostres experiències amb Déu en la pregària.
Una vegada s’ha creat aquesta confiança, és quan es pot parlar lliurement sobre el que succeeix en els nostres cors i llavors es produeix aquest goig i comunió. D’aquesta manera els carismes tenen l’oportunitat de créixer.
“És molt fàcil formar un grup de pregària, la clau és una persona que es decideixi a pregar, i llavors busqui a una altra persona que s’hi uneixi. Si després de preguntar al nostre voltant ningú vol afegir-se al grup, llavors hem d’acudir als ancians o als malalts i preguntar-los si ens permeten visitar-los una vegada a la setmana per resar el Rosari amb ells…”
Padre Slavko
Els grups de pregària són necessaris per aprendre a pregar i ajuden a romandre en el camí correcte. També és important comptar, si és possible, amb la presència d’un sacerdot, o que almenys acompanyi ocasionalment al grup per tal que no es desviï en el seu procedir.
És recomanable reunir-se sempre al mateix lloc i fixar un dia i una hora que vagi bé a la majoria. En aquests grups no s’han d’incloure missatges o revelacions privades o personals dels membres del grup ni d’altres persones o vidents que no comptin amb la deguda aprovació de l’Església.
Finalment, per tal que el grup de pregària creixi en compromís i profunditat, és imprescindible la pregària personal diària de cadascun dels membres i ajudar-se els uns als altres.
El Catecisme de l’Església Catòlica, en el número 2689, comenta que “els Grups de pregària, o escoles de pregària, són avui un dels signes i un dels esperons de la renovació de la pregària en l’Església”.
I el Sant Pare Benet XVI, en la seva trobada amb els Bisbes de Suïssa el 9 de novembre de 2006, va comentar:“Hem de multiplicar aquestes escoles de pregària, on s’ensenyi a pregar junts, on es pugui aprendre la pregària personal en totes les seves dimensions: com a escolta silenciosa de Déu, com a escolta que penetra en la seva Paraula, que penetra en el seu silenci, que sondeja la seva acció en la història i en la meva persona; comprendre també el seu llenguatge en la meva vida i llavors aprendre a respondre pregant amb les grans pregàries dels Salms de l’Antic i del Nou Testament”.