Com explica el Pare Francisco A. Verar, es poden formar diferents tipus de grups de pregària i cada persona veurà a quin d’ells en pot formar part:
Grup de pregària en família
- El primer grup de pregària és el que es crea a la família. Això passa quan els pares preguen amb els fills i els fills amb els pares. La pregària per la pau, l’amor i la reconciliació dins de la família és absolutament necessària.
- Si la família vol ser una vertadera família cristiana, resarà junta el Rosari i també llegirà les Sagrades Escriptures. Sense la pregària en família, els fills mai podran créixer en la Fe i és una gran responsabilitat dels pares trobar el lloc correcte per a la pregària en família. Tots sabem com de difícil pot ser trobar aquest temps i tots coneixem perfectament les excuses. El treball dels pares, l’agitació constant, la televisió i totes les altres excuses no són una raó vàlida per a no dedicar un temps a la pregària. En veritat, existeix una sola raó per la qual un no prega en família, i és la manca d’amor a Déu i la falta de fe en els cors.
- Les famílies amb fills petits poden pregar fins i tot quan els petits encara no són capaços de seure quiets durant tot un Rosari, però sí que poden fer-ho durant una estona. Es pot esperar que estiguin quiets una estona, però llavors se’ls ha de deixar que juguin amb alguna cosa, sempre que siguin conscients que s’està pregant o llegint les Sagrades Escriptures. Aquesta experiència és molt important per als nens més petits i mai hem de dir que aquests no entenen res, ja que ells ho entenen molt, i molt bé, quan els seus pares i germans grans estan junts en pau i en pregària. Per això s’ha de començar a pregar i així la resta de la família eventualment s’obrirà a la pregària. (P. Savko – Comentari del missatge 25 setembre 2000)
Grup de pregària a la parròquia
- Aquest grup està obert a tots els fidels, sense límit de participants. A diferència dels altres dos grups de pregària, és recomanable que hi hagi Adoració Eucarística.
- S’ha de sol·licitar el permís del rector. Si és a l’església, caldrà recordar que és la casa de Déu i el grup, per tant, haurà d’actuar reverentment en tot moment.
- Quan se li va preguntar a la Mare de Déu si era necessari formar un grup de pregària a la parròquia de Sant Jaume de Medjugorje ella va respondre: “És necessari. Però no només aquí. Les comunitats de pregària són necessàries a totes les parròquies” (Missatge de l’11 d’abril de 1982)
Grup de pregària amb els amics
- El sentit d’aquest grup és el de poder créixer en pregària, en amistat i coneixement de Déu i d’aquesta manera poder-se ajudar mútuament entre els integrants. Aquesta pregària compartida els farà créixer espiritualment, donant la possibilitat de fer algun servei a l’Església i al pròxim.
- No hi ha un nombre concret per a la formació d’aquest tipus de grup de pregària, però l’ideal seria que no sobrepassés les 10 persones. És important entendre que no es tracta d’una reunió social.