En una de les aparicions de 1983, la Mare de Déu va dir als vidents:
“El signe vindrà. No us heu de preocupar. L’única cosa que us voldria dir és: convertiu-vos!. Feu saber això tan de pressa com sigui possible a tots els meus fills. Cap pena, cap patiment no m’és massa per salvar-vos. Jo pregaré el meu Fill perquè no castigui el món, però us ho suplico, convertiu-vos!. No us podeu imaginar què passarà ni allò que el Pare Etern enviarà a la terra. Renuncieu a tot, feu penitència. Expresseu el meu agraïment a tots els qui han resat i dejunat. Jo porto tot això al meu Fill diví per aconseguir que suavitzi la seva justícia contra els pecats de la humanitat”.
4 d’abril de 1983. Dilluns de Pasqua. Locucions interiors rebudes per la Jelena:
“No tardeu a convertir-vos. No espereu el gran signe. Pels incrèduls serà massa tard. Per vosaltres que teniu fe, aquest temps d’ara és una gran oportunitat per convertir-vos i aprofundir en la vostra fe”.
16 de juny de 1983:
“He vingut a dir al món: Déu existeix”.
15 de febrer de 1984. Dimecres: Fa un temps molt fred i un vent glacial. La Mare de Déu els diu:
“El vent és el meu signe. Vindré en el vent. Quan bufa el vent, sapigueu que estic amb vosaltres. Heu après que la Creu representa Crist, és el seu signe. És el cas del crucifix que teniu a casa vostra. Respecte a mi no és igual. Quan fa fred, veniu a l’església, voleu oferir-ho tot a Déu. Aleshores jo estic amb vosaltres. Estic amb vosaltres en el vent. No tingueu por”.
5 d’agost de 1984. Aniversari del naixement de la Mare de Déu fa 2000 anys.
Resposta de la mare de Déu a dues preguntes del P. Tomislav Vlasic:
- Has vingut per purificar els nous moviments espirituals que es multipliquen?
“Exactament”- respon.
- Què diu la Mare de Déu sobre les meditacions orientals (zen, meditació transcendental, etc.)?
“Per què en diuen “meditacions”, quan es tracta d’obres purament humanes? La veritable meditació és una trobada amb Jesús el Salvador: en Ell trobaran l’alegria i la pau. Heu de saber que només hi ha un Déu i un únic mediador, Jesucrist”.
24 d’abril de 1984. Dimarts.
“Us diré una altra cosa: si gasteu el vostre temps per Déu, Déu gastarà temps per a vosaltres, pels vostres fills. I molts problemes desapareixeran. Si pregueu, no vindreu a demanar gràcies, sinó que les gràcies vindran a casa vostra. Si reduïu la pregària a un mínim, rebreu un mínim: segons la vostra mesura us serà donat”.
30 de maig del 1984. Dimecres. A la Jelena.
“Els capellans haurien de visitar les famílies, particularment les que ja no practiquen i que han oblidat Déu. Els capellans haurien de portar l’Evangeli de Jesús al poble i ensenyar-li la manera de pregar. I els capellans ells mateixos haurien de pregar més i també dejunar, haurien de donar als pobres allò que no necessiten”.
20 de febrer del 1985. Dimecres de Cendra.
“Us dono un consell: desitjo que intenteu vèncer cada dia un defecte. Si el vostre defecte consisteix en enfadar-vos per tot, intenteu un dia enfadar-vos menys. Si el vostre defecte consisteix en no poder obeir, o si no podeu suportar els que us desagraden, intenteu un dia parlar amb ells. Si el vostre defecte consisteix en no poder suportar una persona orgullosa, heu d’intentar acostar-vos a ella. Si desitgeu que sigui humil, sigueu vosaltres també humils. Mostreu que la humilitat val més que l’orgull. Així, intenteu cada dia deixar enrere o rebutjar un vici del vostre cor. Busqueu quins són els vicis que heu de rebutjar. Durant aquesta quaresma, heu d’intentar i desitjar veritablement que hi hagi amor. Esforceu-vos tant com sigui possible”.
25 d’octubre de 1985. La Mare de Déu es fa visible a la Mirjana, en una aparició especial. Ho explica així:
M’ha saludat
“Lloat sigui Jesús”.
Després ha parlat del no creients:
“Són els meus fills. Pateixo per ells. No saben què els espera. Cal pregar més per ells”.
Nosaltres hem pregat amb Ella pels dèbils, els desgraciats, els abandonats. Després de la pregària ens ha beneït i m’ha mostrat, com en una pel·lícula, la realització del primer secret. La terra estava desolada…
“És la commoció d’una regió del món”, va dir.
– He plorat. I he preguntat: Per què tan aviat?
“En el món hi ha massa pecats”
– Com pot Déu tenir el cor tan dur?
“Déu no té el cor dur. Mira al voltant teu i veuràs què fan els homes, aleshores ja no diràs que Déu té el cor dur… Molt poca gent va a la Casa de Déu amb respecte, una fe sòlida i de conversió. És un temps de gràcia i de conversió. S’ha d’utilitzar bé”.
La mare de Déu diu a la Mirjana:
“Pregueu molt pel Pare Pero, a qui jo envio una benedicció especial”. (El Pare Pero (Petar) Ljubicic va ser elegit per la Mirjana perquè reveli al món les tres primeres advertències, tres dies abans de l’esdeveniment).
7 de desembre de 1985. Dissabte. La Mare de Déu dóna aquest toc:
“No busqueu camins extraordinaris; millor agafeu l’Evangeli i llegiu-lo: allà tot està clar”.
17 d’abril de 1986. Dijous. A la Mirjana per a la Parròquia.
“Us aclaparen les coses materials. I així perdeu el que Déu us vol donar. Demaneu, doncs, fills estimats, pels dons de l’Esperit Sant; us són necessaris… Confieu-vos a mi. No us preocupeu tant per les coses materials”.
25 de febrer de 1987. Missatge mensual a la Marija:
“Estimats fills, us vull cridar una altra vegada a la pregària i a l’abandó total a Déu… Estimats fills, Satanàs és molt fort. Per això us demano que m’oferiu les vostres pregàries per a la salvació dels que estan sota la seva influència. Doneu testimoni amb la vostra vida i oferiu les vostres vides en sacrifici per a la salvació del món… Per això, fills estimats, no tingueu por. Si pregueu, Satanàs no us pot fer mal perquè vosaltres sou els fills de Déu i Déu vetlla per vosaltres. Porteu el Rosari sempre a la mà. Per a Satanàs serà un senyal que em pertanyeu”.
25 de març de 1987. Divendres:
“Fillets, no oblideu que la vostra vida és passatgera com les flors primaverals, que avui són meravelloses, però demà ja ningú no pensa en elles. Per això, pregueu, per tal que la vostra pregària i el vostre abandó a Déu siguin com un guia en el vostre camí. Així el vostre testimoni tindrà un valor, no solament per a vosaltres d’aquesta època, sinó per a tota l’eternitat”.
11 d’abril de 1987. Dilluns. La Marija escriu:
La Mare de Déu m’introdueix en el misteri de l’amor i del patiment que constitueix el fonament de la comunitat. Ho he d’escriure i ho podré fer públic quan la Mare de Déu m’ho digui (…).
El programa de la comunitat es fonamenta en els missatges, sobretot en el del 25 de febrer.
25 d’abril de 1987. Dilluns. A la Marija.
“És necessari que comprengueu que l’església és el palau de Déu, el lloc on us reuneixo i vull mostrar-vos el camí que porta a Déu. Veniu aquí i pregueu, no mireu els altres. No els contesteu malèvolament, sinó que la vostra vida sigui un testimoni del qui segueix el camí de la santedat. Les esglésies són dignes de respecte, estan santificades, ja que el Déu fet home habita en elles de dia i de nit”.
25 de novembre de 1987:
“Prego per vosaltres a Déu i demano que us sapigueu abandonar a Ell”.
9 de novembre de 1989: Aquest dia cau el mur de Berlín. La Mare de Déu es fa present a Alemanya. S’apareix a la Vicka, que és a Munich, i a l’Ivan a Frankfurt.
1989: La Jelena va preguntar a la Mare de Déu, durant un diàleg interior, amb la seva innocència de nena:
– Per què ets tan bonica?
– La resposta va ser:
“Sóc tan bonica perquè estimo. Si voleu ser bonics, estimeu”
1989: La Jelena explica:
Alguna cosa em deia que aquella vegada tindria una visió trista; per això vaig demanar a la Mare de Déu que no s’aparegués aquella tarda, perquè no volia estar trista. Però ella va contestar:
“Cal que vegis les misèries d’aquest món. Vine, te les ensenyaré. Contemplem Àfrica”.
I em va mostrar gent que construïa cases de fang. Els nens transportaven palla. Després vaig veure una mare amb el seu fill: plorava. Es va aixecar i va anar a una altra casa a demanar que li donessin alguna cosa per menjar, perquè el seu nen es moria de gana: li contestaren que ja havien gastat fins i tot la poca aigua que els havia quedat.
Quan la mare va tornar al costat del seu fill, plorava, i el nen li va preguntar:
– Mama, per què nosaltres tenim gana?
– La mare només plorava, i el nen va morir.
Després se’m va aparèixer una altra casa, on una altra dona, també negra, veia que no tenia res per menjar. Els nens s’havien menjat les darreres engrunes i ja no quedava res. I tots –n’hi havia molts al davant de la casa-, deien:
Hi ha algú que ens estimi, hi ha algú que ens doni una mica de pa?
La mare del nen que s’havia mort es preguntava si algú l’estimava.
Després la Mare de Déu em va dir que m’ensenyaria l’Àsia. Allà hi havia guerra. Vaig veure grans ruïnes i a prop un home que en matava a un altre. Era terrible. Es disparaven entre ells i els homes cridaven de por.
Després vaig veure Amèrica. Allà em va ensenyar un noi i una noia molts joves. Fumaven, i la Mare de Déu em va explicar que era droga; em va ensenyar també alguns que se la injectaven. Em va venir molt mal de cap quan vaig veure un germà que n’apunyalava un altre al cor. La víctima era un soldat.
Al final vaig veure algunes persones que resaven i eren felices, i vaig quedar una mica consolada. Aleshores la Mare de Déu els va beneir tots!
La Jelena afirmaria (divuit anys, gentil i bonica, segons la descriuen): Estic convençuda que el Bé vencerà. Per això reso, per això visc; aquesta és la meva esperança.
La Mirjana, una altra vident, diria: Abans jo no sabia que existissin coses d’aquest tipus: aparicions de Maria. No havia sentit mai parlar de Lourdes, Fàtima ni d’altres casos semblants. El dia de la primera aparició vaig pensar: Però aquestes coses no existeixen!
Ara veig d’una manera diferent la perillosa situació del món: em fan pena especialment els joves. Crec que molts no han tingut mai l’ocasió de conèixer Déu.
Voldria transmetre als joves una petició de la Mare de Déu:
“Si no aconsegueixen creure en Déu, que passin almenys cinc minuts al dia en silenci i meditant, i reflexionin sobre aquest Déu que diuen que no existeix”.
Jo prego sempre per ells, em fan pena, perquè són joves com jo, i pensen que és una vergonya creure en Déu. Per a mi, personalment, la fe és una realitat puríssima i bellíssima.
A Jakov, la Mare de Déu li ha parlat sobre el futur de l’Església i del món.
Hem d’estar disposats a regalar el temps a qui ens necessiti; ajudar i portar l’alegria als altres.
Si algú diu: D’on trec el temps per pregar? Qualsevol bon fumador troba temps per fumar vint, trenta o quaranta cigarrets al dia (igualment pel que fa a veure la televisió o anar al bar). Si no trobem temps per pregar, val més que diguem sincerament: “No veig quin valor té la pregària”. Ens és més fàcil treballar que pregar. I busquem fer el que ens és més fàcil.
La Mare de Déu diu que són moltes les nostres peticions i poques les nostres respostes. Hauríem de dir a Déu: “ Senyor, què voleu que faci per a Vós? I no: “concediu-me això” i “doneu-me allò”. Seguiu el Regne de Déu i la seva justícia, que la resta se us donarà de més a més…
Per a Déu el temps no compta: tot és “present” per a Ell: el passat i el futur.
