Línia d’esdeveniments

Els nens es van reunir al mateix lloc on la Mare de Déu s’havia aparegut el dia anterior, esperant tornar-la a veure. De sobte, van veure una llampada i la Mare de Déu, aquesta vegada sense el Nen, somrient i radiant de bellesa. Els va fer senyals perquè s’acostessin, i els nens van caure de genolls per resar, acompanyats per la Mare de Déu, excepte quan resaven l’Avemaria. Abans de marxar, la Verge els va dir: “Que Déu sigui amb vosaltres, àngels meus!”, i va fer que sí amb el cap, quan li van preguntar si la veurien l’endemà. Des de llavors, els sis nens la van començar a veure cada dia. Aquell dia, dos companys del grup original, l’Ivan Ivankovic i la Milka Pavlovic, no hi eren. En comptes, hi havia la Marija Pavlovic i el Jakov Colo. La Milka i l’Ivan, tot i que van tornar al lloc amb esperança, mai més van tornar a veure la Mare de Déu. 

La Mare de Déu es va aparèixer tres vegades als nens, responent-los a totes les preguntes. Els va transmetre un missatge per als sacerdots: “Han de creure fermament i cuidar la fe del poble”.  El Jakov i la Mirjana li van demanar un senyal, ja que alguns els acusaven de mentir o d’estar drogats. La Mare de Déu els va respondre: “No tingueu por de res”. Abans d’acomiadar-se, els va assegurar que tornaria. En baixar del Podbrdo, es va tornar a aparèixer per dir-los: “Que Déu sigui amb vosaltres, àngels meus. Aneu-vos-en en pau!”.

Els nens van ser traslladats a Mostar per sotmetre’s a un reconeixement mèdic. El diagnòstic va ser: “Els nens no són bojos, sinó la persona que els ha portat aquí”.  Aquell dia, la multitud a la muntanya de les aparicions va ser més gran que mai. Quan els nens van arribar i van començar a resar, la Mare de Déu es va aparèixer, exhortant la gent a tenir fe i a no tenir por. Aquell dia, una doctora que seguia i observava els nens durant l’aparició va voler tocar la Mare de Déu. Els nens li van guiar la mà fins a l’espatlla de la Mare de Déu, i la doctora va sentir una esgarrifança. Malgrat que era agnòstica, va haver de reconèixer: “Aquí està passant alguna cosa estranya”.  També aquell dia, un nen que es deia Daniel Setka es va curar miraculosament, després que els seus pares preguessin, dejunessin i creguessin fermament, tal com la Mare de Déu els havia promès. 

Dues joves van intentar endur-se els vidents a dins d’un cotxe, allunyant-los del lloc de l’aparició per retenir-los fins que passés l’hora habitual de la trobada. No obstant això, tot i estar lluny del Podbrdo, els nens van sentir una crida interior que els va impulsar a sortir del cotxe. Quan ho van fer i van començar a pregar, la Mare de Déu se’ls va apropar des del Podbrdo, a un quilòmetre de distància.  Aquell dia, la Verge els va demanar que resessin set Parenostres, set Avemaries i set Glòries. La trampa d’aquelles joves no els va servir de res.

Els esdeveniments es van succeir d’aquesta manera, a la mateixa hora i al mateix lloc del Podbrdo, fins al dia 12 d’agost, moment en què es va prohibir oficialment accedir a la muntanya.

Aquell dia, l’exèrcit es va desplegar a Medjugorje com si es tractés d’una guerra. Van desplaçar helicòpters, camions plens de soldats amb gossos que patrullaven la muntanya i els seus voltants, i van muntar controls de carretera a tots els accessos al poble. Però això no va mitigar el testimoni ni la determinació dels joves, que van continuar tenint les aparicions allà on es trobessin, ja fos als camps, a l’altra muntanya, a casa seva, a les seves habitacions o on fos.

Aquest Dicasteri, per tant, pel que fa a l’autenticitat de les “aparicions”, simplement s’adhereix al que van establir els bisbes de l’antiga Iugoslàvia en la Declaració de Zadar, el 10 d’abril de 1991.

Pel que fa a allò que va declarar Sa Excel·lència, Monsenyor Peric, en una carta al secretari general de Família Cristiana, en la qual afirma: “La meva convicció i posició no és només ‘non constat de supernaturalitate’, sinó també ‘constat de non supernaturalitate’ de les aparicions i revelacions de Medjugorje”, cal considerar-ho com una convicció personal de l’arquebisbe de Mostar, qui, com a bisbe local, sempre ha tingut el dret d’expressar el que ha estat i continua sent la seva opinió personal.

Pel que fa a les peregrinacions d’índole privada a Medjugorje, aquesta Congregació considera que estan permeses sota la condició que no es considerin com un reconeixement dels esdeveniments en curs, els quals encara requereixen una investigació de l’Església.

– Monsenyor Tarcisio Bertone

El Papa Francesc nomena l’arquebisbe Henryk Hoser Enviat Especial de la Santa Seu per examinar la situació pastoral a Medjugorje.

El papa Francesc va nomenar a Sa Excel·lència Monsenyor Aldo Cavalli nou Visitador Apostòlic de caràcter especial per a la parròquia de Medjugorje, per temps indefinit i ad nutum Sanctae Sedis. Mons. Cavalli succeeix l’arquebisbe polonès Henryk Hoser, que va morir el 13 d’agost d’aquest any.

YO DECIDEIXO

• que res res impedeix (nihil obstat) “apreciar el valor pastoral i promoure la difusió d’aquesta proposta espiritual, fins i tot a través de possibles peregrinacions” (Normes, n. 17);
• que els fidels, quan es tracta de la devoció a Maria “Reina de la Pau”, estan “autoritzats a observar-la de manera prudent” (Normes, art. 22, §1: cf. Benet XVI, Verbum Domini, n. 14), tot i que això no implica l’aprovació del caràcter sobrenatural del fenomen en qüestió (cf. Normes, art. 22, §2), amb l’observació que els creients no estan obligats a creure-hi;
• que els sacerdots d’aquesta Diòcesi, acceptant i respectant la decisió de l’Església, són lliures d’estar d’acord o en desacord amb aquesta proposta espiritual;
• que el Visitador Apostòlic sigui respectat i escoltat en les decisions que prendrà en les situacions que es presentin.